Tres maneres d’aportar energia a un evaporador al buit. Consum d’energia, rangs de capacitat i criteris per triar segons la quantitat d’aigua residual i la calor disponible a la planta.
ÍNDEX
EN RESUM
Un evaporador al buit separa l’aigua de l’aigua residual evaporant-la a baixa temperatura. L’aigua surt com a destil·lat, net i reutilitzable, i els contaminants es queden en un concentrat de poc volum. Així es pot recuperar fins al 99 % de l’aigua. Tots els evaporadors fan el mateix; el que els diferencia és com reben l’energia, i això decideix el consum, la mida de l’equip i el tipus d’aigua que admeten.
A pressió reduïda, l’aigua bull a menys temperatura: uns 35 °C a 60 mbar o uns 90 °C a 700 mbar. Això redueix l’energia necessària, protegeix els materials de l’equip i no altera els productes sensibles a la temperatura. També permet aprofitar fonts de calor de baixa temperatura que, altrament, es perdrien.
Un circuit frigorífic fa alhora de caldera i de condensador: el costat calent evapora l’aigua residual i el costat fred condensa els vapors. No calen calderes, vapor ni aigua de refrigeració, només electricitat. Consulta les versions de simple i doble efecte.
És l’elecció típica amb quantitats petites i mitjanes d’aigua residual i en plantes sense vapor.
Un compressor aspira els vapors de l’evaporador, n’eleva la pressió i la temperatura i els retorna com a font de calor al mateix equip. La calor circula dins de l’evaporador, i des de fora només cal aportar l’energia per moure el compressor.
1 Cambra d’ebullició 2 Intercanviador de calor 3 Compressor de vapor 4 Destil·lat
És la tecnologia que menys electricitat consumeix per metre cúbic. Compensa a partir de quantitats mitjanes d’aigua residual i amb funcionament continu.
Fa servir aigua calenta, vapor o oli tèrmic de la planta. Els vapors del primer efecte escalfen el segon, i els del segon, el tercer, cadascun a menys pressió. Cada efecte addicional reaprofita la calor i redueix el consum. Consulta l’evaporador tèrmic de circulació forçada i el de feix tubular submergit.
Té sentit quan la planta disposa de calor residual barata: vapor sobrant, aigua calenta de cogeneració o calor d’un oxidador tèrmic. Sense una font així, la inversió i el consum no aguanten la comparació amb un MVR.
| Bomba de calor (HP) | Recompressió (MVR) | Tèrmic de múltiple efecte | |
|---|---|---|---|
| Energia | Electricitat | Electricitat | Calor de la planta + una mica d’electricitat |
| Consum orientatiu | 110–170 kWh/m³ | 30–90 kWh/m³ | 230–700 kWh tèrmics/m³ |
| Quantitat habitual d’aigua residual | Petita i mitjana | Mitjana i gran | Gran |
| Temperatura | 35–50 °C | Uns 90 °C | 50–70 °C |
| Quan encaixa | Sense vapor, productes sensibles | Funcionament continu, consum mínim | Calor residual disponible |
Els consums indicats són per a aigua neta. Amb aigua residual real depenen de la composició i de quant es vulgui concentrar.
Emulsions i taladrines, banys esgotats de tractament de superfícies, aigües d’esbandida, concentrat d’osmosi inversa, lixiviats i salmorres. Si el concentrat es porta fins a sal sòlida en un cristal·litzador, la planta deixa d’abocar aigua residual: és l’anomenada descàrrega líquida zero (ZLD).
Abans de triar l’equip, convé evaporar uns quants litres de l’aigua residual al laboratori. L’assaig mostra quant de destil·lat s’obté, amb quina qualitat i fins a quin punt es pot concentrar sense escumes ni incrustacions. Són les dades que permeten dimensionar l’evaporador amb seguretat.
Un evaporador ben triat treballa de manera automàtica les 24 hores, però convé conèixer des del principi algunes qüestions:
El compressor de l’MVR. En els equips petits i mitjans, fins a uns 3000 kg/h de vapor, es fan servir bufadors Roots: són robustos i aguanten bé un vapor una mica humit. En els grans, fins a uns 50 000 kg/h, es fan servir turbocompressors, més eficients però més sensibles a les gotes i als sòlids, de manera que necessiten un bon separador de gotes.
Salts de temperatura petits. En un MVR, la diferència de temperatura a l’intercanviador és només de 3–6 °C. Per això calen superfícies d’intercanvi grans, i per això el consum és tan baix.
Additius. Antiescumant i antiincrustant, normalment de 5 a 100 mg/l segons l’aigua.
Vida útil i espai. Els intercanviadors duren 15–25 anys si es netegen amb regularitat. La instal·lació ocupa uns 3–5 m² per cada m³/h d’aigua evaporada, i el millor és col·locar-la sota sostre.
El de recompressió mecànica de vapor (MVR): 30–90 kWh/m³ de destil·lat, menys com més gran és l’equip.
Amb quantitats petites i mitjanes d’aigua residual, quan la planta no té vapor i l’aigua conté olis o productes sensibles a la temperatura.
Sí, si el concentrat de l’evaporador passa a un cristal·litzador que el converteix en sal sòlida.
AUTOR
Equip d’enginyers de WIZZUMDissenyem i posem en marxa instal·lacions de tractament d’aigües residuals i gasos per a la indústria: des del benchmarking i l’enginyeria FEED fins a l’arrencada.
NECESSITES AJUDA?
21/05/2024
La cristal·lització com a etapa clau de la descàrrega zero i de la recuperació de sals.
Llegir l’article →
29/10/2024
Tractament d’aigües residuals molt salines amb recuperació d’aigua i de sals a la indústria química, la farmacèutica i altres sectors.
Llegir l’article →
05/11/2024
Quin paràmetre se supera, per què i quan: passos per corregir l’abocament industrial i tecnologies segons el contaminant, del fisicoquímic al MBR.
Llegir l’article →
OFICINA
Avda. Cabrera, 36
08302 Mataró (Barcelona), Espanya
info@wizzum.com
© 2026 Wizzum. Tots els drets reservats.
