Inici / Blog / Aigües residuals industrials

AIGÜES RESIDUALS INDUSTRIALS

Què cal fer quan l’abocament industrial no compleix els límits

Saber quin paràmetre se supera, per què i quan és la meitat de la solució. Passos per corregir l’abocament industrial i tecnologies segons el tipus de contaminant.

W
Equip d’enginyers de WIZZUMPublicat el 05/11/2024 · 7 min de lectura

ÍNDEX

EN RESUM

  • Abans de comprar un equip, esbrina quin paràmetre supera el límit, per quin motiu i en quins moments.
  • Sovint n’hi ha prou amb separar un corrent concentrat o afegir un dipòsit d’homogeneïtzació, en lloc d’ampliar tota la depuradora.
  • Un jar test amb una mostra representativa mostra quins reactius funcionen i quina qualitat d’aigua es pot aconseguir.

Una anàlisi per sobre del límit, un requeriment de l’empresa d’aigües o una sanció per abocament solen arribar amb presses. Llavors ve de gust comprar el primer equip que t’ofereixen. Abans convé respondre tres preguntes: quin paràmetre se supera, per què i quan. Amb aquestes respostes, la solució sol ser més petita i més barata del que sembla.

Pas 1: quin paràmetre se supera

L’autorització d’abocament o el contracte d’abocament al clavegueram inclouen molts paràmetres, però els incompliments solen concentrar-se en uns pocs. Cadascun apunta a un tipus de tractament diferent:

Paràmetre superatOrigen habitualTractament que es planteja
pHBanys àcids o alcalins, netegesNeutralització
Sòlids en suspensió totalsEsbandides, processos amb partícules finesCoagulació, floculació i decantació, o DAF
Olis i greixosIndústria alimentària, mecanització, tallersFlotació per aire dissolt (DAF)
DQO i DBO₅Matèria orgànica dissoltaTractament biològic o MBR
Metalls (Cr, Ni, Cu, Zn…)Tractament de superfíciesPrecipitació química i separació
Conductivitat i salsRegeneracions, salmorres, concentrat d’osmosiMembranes o evaporació
Color, compostos tòxics i poc biodegradablesQuímica, tèxtil, farmàciaOxidació avançada o adsorció

Pas 2: per què i quan

L’aigua residual poques vegades està malament tot el temps. Els incompliments solen aparèixer en moments concrets: en buidar un bany esgotat, en la neteja del cap de setmana, en canviar de producte. Per això convé:

  • Mesurar el cabal i prendre mostres compostes de 24 hores durant uns quants dies, no només una mostra puntual.
  • Fer un mapa de corrents: quin procés aboca què i quan.
  • Separar els corrents problemàtics. Uns pocs litres d’un bany concentrat poden fer malbé l’aigua de tota la planta. Tractar-lo a part o lliurar-lo com a residu sol sortir més barat que dimensionar tota la depuradora per a ell.
  • Instal·lar un dipòsit d’homogeneïtzació, que suavitza els pics i permet a la depuradora treballar amb una aigua més estable.

Pas 3: triar el tractament

Tractament fisicoquímic

És la base de la majoria de les depuradores industrials. S’ajusta el pH, s’hi afegeix un coagulant, que desestabilitza les partícules fines (de 0,001 a 1 mm), i un floculant, que les uneix en flòculs. Si hi ha metalls, la precipitació química els converteix en sòlids. Després cal separar aquests sòlids de l’aigua. Més detalls a la fitxa del tractament fisicoquímic.

1234

1 Coagulació 2 Floculació 3 Decantador lamel·lar 4 Dosificació de reactius

Neutralització, coagulació i floculació, separació en decantador lamel·lar o en flotador, i afinament.

Flotació per aire dissolt (DAF)

Quan l’aigua porta olis, greixos o flòculs lleugers, la flotació els separa millor que la decantació. S’hi introdueix aigua saturada d’aire a pressió, i les microbombolles fan pujar les partícules a la superfície, d’on les retira una rasqueta. Més informació a la fitxa de flotació DAF.

  • Cabals de 5 a 4000 m³/h
  • Eficàcia habitual: olis i greixos, 80–95 %; sòlids en suspensió, 85–95 %; DQO, 50–75 %
  • La separació dura minuts, i l’equip ocupa menys que un decantador
  • El fang de flotació és més concentrat i més fàcil de deshidratar

Quan el problema és el que va dissolt

Si el que se supera és la matèria orgànica dissolta, amb el fisicoquímic no n’hi ha prou i cal un tractament biològic o un MBR. Si es tracta de sals, cap mètode clàssic no les elimina: cal recórrer a l’osmosi inversa o a l’evaporació al buit. Amb aigües molt difícils, l’evaporació permet fins i tot deixar d’abocar del tot i reutilitzar l’aigua.

Assaig de laboratori abans de comprar

Amb una mostra representativa es poden fer assajos de coagulació i floculació (jar test) i comprovar quins reactius funcionen, en quines dosis i quina qualitat d’aigua donen. És barat i estalvia sorpreses en la posada en marxa.

El fang

Tot tractament fisicoquímic produeix fang. La seva quantitat i la seva gestió formen part del cost. Un filtre premsa el pot reduir a un pastís amb un 30–40 % de matèria seca, cosa que abaixa molt el cost de transport i retirada.

Què cal exigir a l’oferta d’una depuradora

Per comparar les ofertes de diferents proveïdors, totes haurien de respondre les mateixes preguntes:

  • Dades de partida: cabal mitjà i màxim, i l’anàlisi de l’aigua en què es basa el disseny.
  • Qualitat garantida a la sortida, paràmetre per paràmetre, i en quines condicions.
  • Consum de reactius per metre cúbic d’aigua tractada.
  • Quantitat de fang: massa, contingut de matèria seca i forma de gestió.
  • Consum d’energia i potència instal·lada.
  • Superfície necessària i obra civil.
  • Grau d’automatització i hores d’operari al dia.
  • Posada en marxa i formació, inclosa una prova de rendiment.

Una oferta que no diu amb quina aigua s’ha dissenyat no permet saber si la instal·lació complirà els límits.

Dades de disseny que convé conèixer

ParàmetreValor orientatiu
Dipòsit d’homogeneïtzacióCom a mínim 4–6 h de cabal d’entrada
Mescla ràpida (coagulació)800–1200 s⁻¹ durant 30–60 s
Mescla lenta (floculació)20–80 s⁻¹ durant 15–30 min
Dosi de clorur fèrric50–200 mg/l
Dosi de polielectròlit1–5 mg/l
Velocitat de decantació0,5–1 m/h; fins a 3 m/h en decantador lamel·lar
Càrrega hidràulica del DAF5–15 m³/m²·h
Quantitat de fang1–2 % del volum d’aigua tractada, uns 3–6 kg/m³
Consum d’energiaCoagulació, 0,05–0,15 kWh/m³; DAF, 0,2–0,6 kWh/m³

Dos contaminants necessiten una etapa pròpia abans del fisicoquímic. El crom hexavalent es redueix a crom trivalent a pH 2–3 amb sulfat ferrós o metabisulfit, amb un potencial redox d’uns +250 mV; després s’apuja el pH a 8–9 i es precipita el crom. Els cianurs s’oxiden a cianats amb hipoclorit a pH 10–11 i un potencial redox de 600–650 mV; el pH alt evita que s’alliberi cianur d’hidrogen. En tots dos casos, el procés es controla en continu amb sondes de pH i redox.

Preguntes freqüents

Cal construir sempre una depuradora nova?+

No. Sovint n’hi ha prou amb separar un corrent concentrat, afegir un dipòsit d’homogeneïtzació o millorar la dosificació de reactius a la instal·lació existent.

En què es diferencia un DAF d’un decantador?+

El flotador fa pujar els contaminants a la superfície amb microbombolles d’aire. Funciona millor amb olis, greixos i flòculs lleugers, i ocupa menys.

El fisicoquímic elimina les sals?+

No. Les sals dissoltes s’eliminen amb osmosi inversa o amb evaporació al buit.

W

AUTOR

Equip d’enginyers de WIZZUM

Dissenyem i posem en marxa instal·lacions de tractament d’aigües residuals i gasos per a la indústria: des del benchmarking i l’enginyeria FEED fins a l’arrencada.

NECESSITES AJUDA?

El teu abocament supera els límits?

  • Anàlisis tècniques comparatives
  • Disseny i execució d’instal·lacions clau en mà
  • Benchmarking ambiental i anàlisi MTD

Enginyeria ambiental per a la indústria.
Aigües residuals industrials, emissions i olors.

OFICINA

Avda. Cabrera, 36
08302 Mataró (Barcelona), Espanya
info@wizzum.com

© 2026 Wizzum. Tots els drets reservats.