Saber quin paràmetre se supera, per què i quan és la meitat de la solució. Passos per corregir l’abocament industrial i tecnologies segons el tipus de contaminant.
ÍNDEX
EN RESUM
Una anàlisi per sobre del límit, un requeriment de l’empresa d’aigües o una sanció per abocament solen arribar amb presses. Llavors ve de gust comprar el primer equip que t’ofereixen. Abans convé respondre tres preguntes: quin paràmetre se supera, per què i quan. Amb aquestes respostes, la solució sol ser més petita i més barata del que sembla.
L’autorització d’abocament o el contracte d’abocament al clavegueram inclouen molts paràmetres, però els incompliments solen concentrar-se en uns pocs. Cadascun apunta a un tipus de tractament diferent:
| Paràmetre superat | Origen habitual | Tractament que es planteja |
|---|---|---|
| pH | Banys àcids o alcalins, neteges | Neutralització |
| Sòlids en suspensió totals | Esbandides, processos amb partícules fines | Coagulació, floculació i decantació, o DAF |
| Olis i greixos | Indústria alimentària, mecanització, tallers | Flotació per aire dissolt (DAF) |
| DQO i DBO₅ | Matèria orgànica dissolta | Tractament biològic o MBR |
| Metalls (Cr, Ni, Cu, Zn…) | Tractament de superfícies | Precipitació química i separació |
| Conductivitat i sals | Regeneracions, salmorres, concentrat d’osmosi | Membranes o evaporació |
| Color, compostos tòxics i poc biodegradables | Química, tèxtil, farmàcia | Oxidació avançada o adsorció |
L’aigua residual poques vegades està malament tot el temps. Els incompliments solen aparèixer en moments concrets: en buidar un bany esgotat, en la neteja del cap de setmana, en canviar de producte. Per això convé:
És la base de la majoria de les depuradores industrials. S’ajusta el pH, s’hi afegeix un coagulant, que desestabilitza les partícules fines (de 0,001 a 1 mm), i un floculant, que les uneix en flòculs. Si hi ha metalls, la precipitació química els converteix en sòlids. Després cal separar aquests sòlids de l’aigua. Més detalls a la fitxa del tractament fisicoquímic.
1 Coagulació 2 Floculació 3 Decantador lamel·lar 4 Dosificació de reactius
Quan l’aigua porta olis, greixos o flòculs lleugers, la flotació els separa millor que la decantació. S’hi introdueix aigua saturada d’aire a pressió, i les microbombolles fan pujar les partícules a la superfície, d’on les retira una rasqueta. Més informació a la fitxa de flotació DAF.
Si el que se supera és la matèria orgànica dissolta, amb el fisicoquímic no n’hi ha prou i cal un tractament biològic o un MBR. Si es tracta de sals, cap mètode clàssic no les elimina: cal recórrer a l’osmosi inversa o a l’evaporació al buit. Amb aigües molt difícils, l’evaporació permet fins i tot deixar d’abocar del tot i reutilitzar l’aigua.
Amb una mostra representativa es poden fer assajos de coagulació i floculació (jar test) i comprovar quins reactius funcionen, en quines dosis i quina qualitat d’aigua donen. És barat i estalvia sorpreses en la posada en marxa.
Tot tractament fisicoquímic produeix fang. La seva quantitat i la seva gestió formen part del cost. Un filtre premsa el pot reduir a un pastís amb un 30–40 % de matèria seca, cosa que abaixa molt el cost de transport i retirada.
Per comparar les ofertes de diferents proveïdors, totes haurien de respondre les mateixes preguntes:
Una oferta que no diu amb quina aigua s’ha dissenyat no permet saber si la instal·lació complirà els límits.
| Paràmetre | Valor orientatiu |
|---|---|
| Dipòsit d’homogeneïtzació | Com a mínim 4–6 h de cabal d’entrada |
| Mescla ràpida (coagulació) | 800–1200 s⁻¹ durant 30–60 s |
| Mescla lenta (floculació) | 20–80 s⁻¹ durant 15–30 min |
| Dosi de clorur fèrric | 50–200 mg/l |
| Dosi de polielectròlit | 1–5 mg/l |
| Velocitat de decantació | 0,5–1 m/h; fins a 3 m/h en decantador lamel·lar |
| Càrrega hidràulica del DAF | 5–15 m³/m²·h |
| Quantitat de fang | 1–2 % del volum d’aigua tractada, uns 3–6 kg/m³ |
| Consum d’energia | Coagulació, 0,05–0,15 kWh/m³; DAF, 0,2–0,6 kWh/m³ |
Dos contaminants necessiten una etapa pròpia abans del fisicoquímic. El crom hexavalent es redueix a crom trivalent a pH 2–3 amb sulfat ferrós o metabisulfit, amb un potencial redox d’uns +250 mV; després s’apuja el pH a 8–9 i es precipita el crom. Els cianurs s’oxiden a cianats amb hipoclorit a pH 10–11 i un potencial redox de 600–650 mV; el pH alt evita que s’alliberi cianur d’hidrogen. En tots dos casos, el procés es controla en continu amb sondes de pH i redox.
No. Sovint n’hi ha prou amb separar un corrent concentrat, afegir un dipòsit d’homogeneïtzació o millorar la dosificació de reactius a la instal·lació existent.
El flotador fa pujar els contaminants a la superfície amb microbombolles d’aire. Funciona millor amb olis, greixos i flòculs lleugers, i ocupa menys.
No. Les sals dissoltes s’eliminen amb osmosi inversa o amb evaporació al buit.
AUTOR
Equip d’enginyers de WIZZUMDissenyem i posem en marxa instal·lacions de tractament d’aigües residuals i gasos per a la indústria: des del benchmarking i l’enginyeria FEED fins a l’arrencada.
NECESSITES AJUDA?
05/12/2023
La depuració d’aigües com a part d’una producció química sostenible.
Llegir l’article →
14/03/2023
Tecnologies que estan canviant el tractament d’aigües residuals per unes normes més estrictes i els objectius de sostenibilitat.
Llegir l’article →
13/08/2024
Propietats de l’òxid d’etilè i maneres de tractar les aigües residuals que en contenen.
Llegir l’article →
OFICINA
Avda. Cabrera, 36
08302 Mataró (Barcelona), Espanya
info@wizzum.com
© 2026 Wizzum. Tots els drets reservats.
