Inici / Blog / Aire i COV

AIRE I COV

Primer mesurar, després dissenyar: quines dades d’emissió necessita una instal·lació de depuració

Una instal·lació de depuració es dissenya a partir de les dades d’emissió. Què cal mesurar, durant quant de temps i quins errors fan que l’equip surti massa car o es quedi curt.

W
Equip d’enginyers de WIZZUMPublicat l’11/06/2024 · 7 min de lectura

ÍNDEX

EN RESUM

  • La majoria de les instal·lacions que funcionen malament no tenen un defecte de fàbrica. Es van dissenyar amb dades que no corresponien a l’emissió real.
  • Per al projecte cal mesurar durant un cicle de producció complet: concentració mitjana, pics, aturades i hores de funcionament.
  • Quan hi ha queixes per olors, amb mesurar els COV no n’hi ha prou. Calen olfactometria i anàlisi de compostos concrets.

La majoria de les instal·lacions de depuració d’emissions que funcionen malament no tenen un defecte de fàbrica. Es van dissenyar amb dades que no corresponien a l’emissió real: amb el cabal de la placa del ventilador, amb una concentració mesurada un dia de poca producció o amb una composició que ningú no va comprovar. Una bona mesura costa poc comparada amb refer una instal·lació acabada.

Què cal mesurar

Aquestes són les dades que necessita qualsevol enginyeria per dimensionar una instal·lació de depuració de COV i comparar les opcions amb números:

ParàmetrePer a què serveix
Cabal (Nm³/h)Mida de l’equip, del ventilador i dels conductes
Temperatura del gasCondensació, elecció de materials, energia necessària
HumitatEficàcia del carbó actiu i de la zeolita, risc de condensació
Carboni orgànic total (COT)Càrrega de COV i consum d’energia de l’oxidador
Composició dels COVCompostos que destrueixen els catalitzadors o formen àcids
CO i NOxQuan en el procés o en l’equip actual hi ha combustió
Pols i aerosolsNecessitat de prefiltració
OxigenCorrecció dels resultats i seguretat del procés

El COT es mesura normalment en continu amb un analitzador de detector d’ionització de flama (FID). Dona la càrrega total de compostos orgànics expressada com a carboni, que és el que necessita qui dissenya l’oxidador. Els compostos concrets es determinen en mostres que s’analitzen al laboratori.

Durant quant de temps cal mesurar

Una mesura d’una hora és suficient per comprovar si el focus compleix el límit. Per dissenyar és poc. L’emissió canvia amb el producte que es fabrica, amb el torn, amb la neteja de la línia i amb l’època de l’any. El millor és mesurar un cicle de producció complet i, si els productes són molt diferents, mesurar-ne cadascun.

Busquem quatre coses:

  • la concentració mitjana, que decideix el consum d’energia del dia a dia;
  • la concentració punta, que decideix la seguretat i la capacitat de l’equip;
  • els períodes en què la concentració baixa gairebé a zero, perquè llavors la instal·lació treballa «en buit»;
  • les hores de funcionament de cada focus l’any.

Amb aquestes quatre dades es pot calcular el consum anual d’energia de cada tecnologia. És precisament el que més diferencia una opció d’una altra.

Les dades que la planta ja té

Abans de mesurar convé reunir el que ja existeix:

  • Consum de dissolvents: les compres anuals de pintures, tintes, adhesius i productes de neteja, amb les seves fitxes de dades de seguretat. Permeten estimar quants COV surten per la xemeneia i quins compostos són.
  • Mesures anteriors: els informes de les mesures periòdiques d’emissions donen una primera imatge de les concentracions, tot i que per si sols no són suficients per al projecte.
  • Esquema d’aspiracions: quines màquines estan connectades a quin focus, amb quins ventiladors i cabals nominals.
  • Plans de producció: si la línia s’ha d’ampliar, la instal·lació s’ha de dimensionar per a la situació final.

Errors que encareixen el projecte

Dimensionar amb el cabal nominal del ventilador. Els ventiladors poques vegades treballen al seu punt nominal. Un equip calculat per a un cabal més gran que el real és més car de comprar i de mantenir a temperatura.

Diluir per complir el límit. L’aire net afegit abaixa la concentració a la xemeneia, però augmenta el cabal que cal depurar. A més, l’emissió diluïda sol quedar per sota del punt en què l’oxidador treballa sense combustible.

Ajuntar focus sense analitzar-los per separat. Unir una cabina de pintura i un forn en una sola instal·lació pot tenir sentit, però també pot suposar depurar molt d’aire amb poca càrrega. Cal mesurar cada focus per separat abans de decidir.

Oblidar el que no són COV. Les silicones, els compostos clorats, la pols o els aerosols canvien l’elecció de la tecnologia o exigeixen etapes prèvies. Si ningú no els mesura, apareixen després: com un catalitzador enverinat, un llit obstruït o corrosió.

Quan el problema és l’olor

Quan hi ha queixes per olors, amb mesurar els COV no n’hi ha prou. Molts compostos olorosos, com l’H₂S, els mercaptans o les amines, es perceben a concentracions de l’ordre de ppb, molt per sota del llindar d’un analitzador de COT o d’un detector portàtil. Calen altres mètodes:

MètodeQuè dona
Olfactometria dinàmica (EN 13725)Concentració d’olor de cada focus en ouE/m³; juntament amb el cabal, dona l’emissió d’olor
Anàlisi química de compostos concretsCompostos de sofre, amines, àcids grassos o COV concrets, amb un límit de quantificació per sota del llindar d’olor
Inspecció de camp (EN 16841)Si l’olor arriba a l’entorn, amb quina freqüència i en quins punts

Les regles d’un bon mostreig són les mateixes que amb els COV, amb alguns afegits:

  • prendre les mostres en les pitjors condicions raonables: durant les descàrregues, els ompliments, les neteges i en dies de calor;
  • separar els focus canalitzats de les superfícies obertes, com dipòsits o naus, perquè es mesuren de manera diferent;
  • anotar a cada mostra l’estat del procés, les portes obertes, el vent i la temperatura;
  • analitzar les mostres de pressa, perquè els compostos de sofre es degraden a la bossa en poques hores;
  • diluir en el mostreig els gasos molt calents, humits o corrosius.

Un consell pràctic: si el laboratori informa «no detectat», cal comprovar que el límit de quantificació és per sota del llindar d’olor. Si no ho és, el compost es pot continuar olorant encara que l’informe digui que no hi és. Sobre l’assaig en si en parlem més a l’article sobre els assajos olfactomètrics.

Un exemple: per què és important

Posem una línia amb una aspiració de 20 000 Nm³/h i una concentració mitjana de COV d’1,5 g/Nm³. Són uns 30 kg de COV per hora, prou perquè un RTO treballi gairebé sense combustible.

Ara suposem que, per abaixar la concentració a la xemeneia, s’obre una entrada d’aire addicional i el cabal puja a 40 000 Nm³/h. Els COV són els mateixos, 30 kg/h, però la concentració cau a 0,75 g/Nm³. L’RTO ha de ser el doble de gran i necessita gas de manera contínua per mantenir la temperatura. L’emissió no ha canviat; el cost de depurar-la, sí.

També passa el contrari. Si la mesura es va fer un dia de poca producció i la concentració real és el doble, l’equip pot treballar per sobre de la seva capacitat tèrmica, amb trets per alta temperatura i aturades de línia. En tots dos casos la causa és la mateixa: un projecte sense conèixer bé l’emissió.

Què ha d’incloure l’informe de mesures

Perquè l’informe sigui útil a qui dissenya, ha d’anar més enllà del valor mitjà que s’exigeix en una inspecció. Hauria d’incloure:

  • gràfics de concentració de la mesura en continu, i no només la mitjana;
  • el cabal a cada punt de mesura i les condicions de referència;
  • què fabricava la planta a cada moment;
  • els resultats de laboratori dels compostos concrets;
  • les incidències: aturades, neteges, canvis de producte.

Amb l’emissió ben descrita es poden comparar dues o tres tecnologies amb les mateixes dades: inversió, consum anual d’energia, manteniment i espai ocupat. Una primera orientació segons el cabal i la concentració la dona el nostre article sobre com triar la tecnologia de depuració de COV, i l’abast de les nostres mesures el descrivim al text sobre mesures d’aire i gasos.

Preguntes freqüents

N’hi ha prou amb una mesura periòdica d’emissions per dissenyar una instal·lació?+

Normalment no. La mesura de control dura poc i mostra si el focus compleix el límit. Per al projecte cal un registre de com canvia la concentració al llarg d’un cicle de producció complet.

Quant ha de durar una campanya de mesures?+

El que duri un cicle de producció complet. Si hi ha diversos productes diferents, convé mesurar-ne cadascun, perquè cadascun dona una emissió diferent.

Qui fa les anàlisis de laboratori?+

Les mostres les analitza un laboratori independent i acreditat. Nosaltres planifiquem les mesures, supervisem el mostreig i interpretem els resultats pensant en el projecte.

W

AUTOR

Equip d’enginyers de WIZZUM

Dissenyem i posem en marxa instal·lacions de tractament d’aigües residuals i gasos per a la indústria: des del benchmarking i l’enginyeria FEED fins a l’arrencada.

NECESSITES AJUDA?

Vols mesurar l’emissió abans de triar la instal·lació?

  • Anàlisis tècniques comparatives
  • Disseny i execució d’instal·lacions clau en mà
  • Benchmarking ambiental i anàlisi MTD

Enginyeria ambiental per a la indústria.
Aigües residuals industrials, emissions i olors.

OFICINA

Avda. Cabrera, 36
08302 Mataró (Barcelona), Espanya
info@wizzum.com

© 2026 Wizzum. Tots els drets reservats.