Una instal·lació de depuració es dissenya a partir de les dades d’emissió. Què cal mesurar, durant quant de temps i quins errors fan que l’equip surti massa car o es quedi curt.
ÍNDEX
EN RESUM
La majoria de les instal·lacions de depuració d’emissions que funcionen malament no tenen un defecte de fàbrica. Es van dissenyar amb dades que no corresponien a l’emissió real: amb el cabal de la placa del ventilador, amb una concentració mesurada un dia de poca producció o amb una composició que ningú no va comprovar. Una bona mesura costa poc comparada amb refer una instal·lació acabada.
Aquestes són les dades que necessita qualsevol enginyeria per dimensionar una instal·lació de depuració de COV i comparar les opcions amb números:
| Paràmetre | Per a què serveix |
|---|---|
| Cabal (Nm³/h) | Mida de l’equip, del ventilador i dels conductes |
| Temperatura del gas | Condensació, elecció de materials, energia necessària |
| Humitat | Eficàcia del carbó actiu i de la zeolita, risc de condensació |
| Carboni orgànic total (COT) | Càrrega de COV i consum d’energia de l’oxidador |
| Composició dels COV | Compostos que destrueixen els catalitzadors o formen àcids |
| CO i NOx | Quan en el procés o en l’equip actual hi ha combustió |
| Pols i aerosols | Necessitat de prefiltració |
| Oxigen | Correcció dels resultats i seguretat del procés |
El COT es mesura normalment en continu amb un analitzador de detector d’ionització de flama (FID). Dona la càrrega total de compostos orgànics expressada com a carboni, que és el que necessita qui dissenya l’oxidador. Els compostos concrets es determinen en mostres que s’analitzen al laboratori.
Una mesura d’una hora és suficient per comprovar si el focus compleix el límit. Per dissenyar és poc. L’emissió canvia amb el producte que es fabrica, amb el torn, amb la neteja de la línia i amb l’època de l’any. El millor és mesurar un cicle de producció complet i, si els productes són molt diferents, mesurar-ne cadascun.
Busquem quatre coses:
Amb aquestes quatre dades es pot calcular el consum anual d’energia de cada tecnologia. És precisament el que més diferencia una opció d’una altra.
Abans de mesurar convé reunir el que ja existeix:
Dimensionar amb el cabal nominal del ventilador. Els ventiladors poques vegades treballen al seu punt nominal. Un equip calculat per a un cabal més gran que el real és més car de comprar i de mantenir a temperatura.
Diluir per complir el límit. L’aire net afegit abaixa la concentració a la xemeneia, però augmenta el cabal que cal depurar. A més, l’emissió diluïda sol quedar per sota del punt en què l’oxidador treballa sense combustible.
Ajuntar focus sense analitzar-los per separat. Unir una cabina de pintura i un forn en una sola instal·lació pot tenir sentit, però també pot suposar depurar molt d’aire amb poca càrrega. Cal mesurar cada focus per separat abans de decidir.
Oblidar el que no són COV. Les silicones, els compostos clorats, la pols o els aerosols canvien l’elecció de la tecnologia o exigeixen etapes prèvies. Si ningú no els mesura, apareixen després: com un catalitzador enverinat, un llit obstruït o corrosió.
Quan hi ha queixes per olors, amb mesurar els COV no n’hi ha prou. Molts compostos olorosos, com l’H₂S, els mercaptans o les amines, es perceben a concentracions de l’ordre de ppb, molt per sota del llindar d’un analitzador de COT o d’un detector portàtil. Calen altres mètodes:
| Mètode | Què dona |
|---|---|
| Olfactometria dinàmica (EN 13725) | Concentració d’olor de cada focus en ouE/m³; juntament amb el cabal, dona l’emissió d’olor |
| Anàlisi química de compostos concrets | Compostos de sofre, amines, àcids grassos o COV concrets, amb un límit de quantificació per sota del llindar d’olor |
| Inspecció de camp (EN 16841) | Si l’olor arriba a l’entorn, amb quina freqüència i en quins punts |
Les regles d’un bon mostreig són les mateixes que amb els COV, amb alguns afegits:
Un consell pràctic: si el laboratori informa «no detectat», cal comprovar que el límit de quantificació és per sota del llindar d’olor. Si no ho és, el compost es pot continuar olorant encara que l’informe digui que no hi és. Sobre l’assaig en si en parlem més a l’article sobre els assajos olfactomètrics.
Posem una línia amb una aspiració de 20 000 Nm³/h i una concentració mitjana de COV d’1,5 g/Nm³. Són uns 30 kg de COV per hora, prou perquè un RTO treballi gairebé sense combustible.
Ara suposem que, per abaixar la concentració a la xemeneia, s’obre una entrada d’aire addicional i el cabal puja a 40 000 Nm³/h. Els COV són els mateixos, 30 kg/h, però la concentració cau a 0,75 g/Nm³. L’RTO ha de ser el doble de gran i necessita gas de manera contínua per mantenir la temperatura. L’emissió no ha canviat; el cost de depurar-la, sí.
També passa el contrari. Si la mesura es va fer un dia de poca producció i la concentració real és el doble, l’equip pot treballar per sobre de la seva capacitat tèrmica, amb trets per alta temperatura i aturades de línia. En tots dos casos la causa és la mateixa: un projecte sense conèixer bé l’emissió.
Perquè l’informe sigui útil a qui dissenya, ha d’anar més enllà del valor mitjà que s’exigeix en una inspecció. Hauria d’incloure:
Amb l’emissió ben descrita es poden comparar dues o tres tecnologies amb les mateixes dades: inversió, consum anual d’energia, manteniment i espai ocupat. Una primera orientació segons el cabal i la concentració la dona el nostre article sobre com triar la tecnologia de depuració de COV, i l’abast de les nostres mesures el descrivim al text sobre mesures d’aire i gasos.
Normalment no. La mesura de control dura poc i mostra si el focus compleix el límit. Per al projecte cal un registre de com canvia la concentració al llarg d’un cicle de producció complet.
El que duri un cicle de producció complet. Si hi ha diversos productes diferents, convé mesurar-ne cadascun, perquè cadascun dona una emissió diferent.
Les mostres les analitza un laboratori independent i acreditat. Nosaltres planifiquem les mesures, supervisem el mostreig i interpretem els resultats pensant en el projecte.
AUTOR
Equip d’enginyers de WIZZUMDissenyem i posem en marxa instal·lacions de tractament d’aigües residuals i gasos per a la indústria: des del benchmarking i l’enginyeria FEED fins a l’arrencada.
NECESSITES AJUDA?
16/04/2024
El cabal, la concentració, la composició i les hores de funcionament decideixen la tecnologia. Comparativa de RTO, oxidació catalítica, zeolita i carbó actiu.
Llegir l’article →
19/09/2023
Les mesures d’aire i gasos ajuden a controlar les emissions, millorar la qualitat de l’aire i complir la normativa.
Llegir l’article →
03/02/2026
L’olor no és una queixa subjectiva, sinó un paràmetre mesurable. Els assajos mostren amb quina eficàcia funciona una instal·lació de desodorització.
Llegir l’article →
OFICINA
Avda. Cabrera, 36
08302 Mataró (Barcelona), Espanya
info@wizzum.com
© 2026 Wizzum. Tots els drets reservats.
