Inici / Blog / Aigües residuals industrials

AIGÜES RESIDUALS INDUSTRIALS

Òxid d’etilè en aigües residuals: estratègies de tractament

L’òxid d’etilè i els seus derivats arriben a l’aigua residual des de molts processos químics. Expliquem d’on vénen, quins paràmetres tenen i com triar la tecnologia per tractar-los.

W
Equip d’enginyers de WIZZUMPublicat el 13/08/2024 · Actualitzat el 16/11/2026 · 9 min de lectura

ÍNDEX

EN RESUM

  • L’òxid d’etilè (EtO) és, segons la IARC, cancerigen per a l’ésser humà (grup 1), i l’EtO lliure inhibeix la biomassa, de manera que cal desorbir-lo abans de l’etapa biològica.
  • Les aigües de les plantes d’EtO i derivats tenen una DQO de 500 a 20 000 mg/l, i les de neteja de reactors porten a més 5–15 g/l de sals.
  • Amb una salinitat per sobre d’uns 15 g/l o poca biodegradabilitat es fan servir mètodes fisicoquímics (ZLD, POA), i amb una DQO per sota de 8 g/l, mètodes biològics.

Què és l’òxid d’etilè

L’òxid d’etilè (C₂H₄O) és l’epòxid més senzill. La seva pressió de vapor supera els 100 kPa a 25 °C, de manera que es volatilitza amb facilitat i és inflamable. Industrialment s’obté per oxidació directa de l’etilè sobre catalitzadors de plata amb promotors de clor o de reni, amb una selectivitat superior al 80 %.

  • La IARC classifica l’EtO com a cancerigen per a l’ésser humà (grup 1).
  • L’OSHA i la UE fixen un límit d’exposició ponderat en 8 hores (TWA) d’1 ppm. Als Estats Units, el límit d’exposició de curta durada (15 minuts) és de 5 ppm.
  • L’abril de 2024, l’EPA nord-americana va endurir la normativa per a les plantes químiques (entre altres coses, amb vigilància de l’EtO al perímetre de la planta) i per a les empreses d’esterilització comercials (amb una reducció de les emissions d’EtO d’al voltant del 90 %). El març de 2026, però, va proposar derogar o suavitzar part dels requisits per a l’esterilització, de manera que abans de decidir una inversió convé comprovar en quin punt és la normativa.

L’EtO es fa servir sobretot per fabricar monoetilenglicol (PET i anticongelants) i etoxilats, per esterilitzar productes sanitaris sensibles a la temperatura i per produir etanolamines i polieterols per a poliuretans. Sobre la depuració dels gasos d’esterilització en parlem a l’article sobre l’eliminació catalítica de l’òxid d’etilè.

Derivats de l’òxid d’etilè

DerivatReacció principalAplicacionsNotes de procés
Etilenglicols (MEG/DEG/TEG)Hidròlisi de l’EtOPET, anticongelants, assecatge de gasAl voltant del 75 % de la demanda mundial d’EtO (2025)
PEG (200–20 000 Da)Polimerització aniònicaLubricants, excipients farmacèutics, tintes d’impressióBiodegradables fins a uns 14 kDa
Etoxilats d’alcohols, àcids i aminesEtoxilació amb catalitzador bàsicTensioactius per a detergents i cosmèticaCascada de reactors CSTR, 120–180 °C
Etanolamines (MEA/DEA/TEA)EtO + NH₃Captura de CO₂, inhibidors de corrosióAigües alcalines i riques en nitrogen
Èters de glicol (sèrie E)EtO + alcoholPintures, productes de neteja, tintes d’impressióEn la seva majoria, fàcilment biodegradables
PolieterolsAddició successiva d’EtO/POEscumes i elastòmers de PUAigües molt salines
Etoxilats de nonilfenol (NPEO)EtO + nonilfenolDetergents, desemulsionantsEl metabòlit NP és un disruptor endocrí
  • Glicols: es biodegraden bé (DBO₅/DQO ≈ 0,6) i en uns fangs actius s’eliminen en més del 90 %.
  • PEG: les cadenes de fins a uns 14 kDa es mineralitzen amb facilitat; les fraccions més pesants persisteixen més temps.
  • Etanolamines: la MEA és el dissolvent bàsic per a la captura de CO₂. Les seves aigües són alcalines i riques en nitrogen, de manera que calen nitrificació i desnitrificació.
  • Etoxilats: els etoxilats d’alcohols lineals es degraden a la depuradora en més del 99 %; les formes ramificades i els NPEO, no.

El projectista ha d’equilibrar, doncs, tres factors: toxicitat, salinitat i biodegradabilitat.

Òxid d’etilè a l’aigua residual: quins corrents genera la planta

CorrentOrigenRang habitualNotes
Aigua de reaccióCondensat de l’absorbidor o de l’scrubberDQO 2000–10 000 mg/l; pH 9–11EtO, glicols, alcohols
Aigua de neteja de reactorsNeteges durant les aturades de mantenimentDQO 5000–20 000 mg/l; sals 5–15 g/lKOH, acetats, fins de catalitzador
Condensat de buitEvaporadors i sistemes de buitDQO 500–2000 mg/l; COV < 50 mg/lSol admetre tractament biològic directe

L’EtO lliure pot inhibir la biomassa, de manera que cal desorbir-lo abans del tractament biològic. En assajos pilot, un reactor SBR va eliminar el 79–86 % de la DQO d’aigües reals de producció d’EtO i glicol amb un temps de reacció de 17 hores. El fang granular aerobi millora, a més, la robustesa del sistema i la decantació.

Mètodes fisicoquímics

Es fan servir quan la DQO és poc biodegradable o la salinitat supera uns 15 g/l:

  • evaporació i cristal·lització (ZLD): els evaporadors de múltiple efecte i els cristal·litzadors permeten recuperar un destil·lat de bona qualitat;
  • processos d’oxidació avançada (POA): el Fenton, l’ozonització o la fotocatàlisi degraden tensioactius difícils, com els NPEO;
  • adsorció i desorció: el carbó actiu i l’stripping amb vapor o amb aire eliminen les restes d’EtO i de COV.

Mètodes biològics

Funcionen amb una DQO biodegradable per sota de 8 g/l i una salinitat moderada:

  • fangs actius: eliminen més del 90 % del MEG, els PEG lleugers i la MEA amb un temps de retenció hidràulic de 12–20 h;
  • MBBR / MBR: admeten càrregues de fins a 3 kg DQO/m³·d i donen un efluent per sota de 50 mg DQO/l;
  • fang granular aerobi: decanta bé, aguanta els cops de càrrega i tracta els PEG de fins a 10 kDa;
  • nitrificació-desnitrificació o anammox: necessaris quan les etanolamines eleven el nitrogen total per sobre d’1 g/l, aproximadament.

Com triar la tecnologia

CondicióTecnologia recomanada
DQO/DBO₅ > 2, presència de NPEOPOA + ZLD
DQO < 8 g/l, SDT < 15 g/lFangs actius o MBBR + osmosi inversa
PEG > 20 kDa, sals > 20 g/lUF + evaporador de múltiple efecte/MVR + cristal·lització
NH₃ d’origen orgànic > 3 g/lNeutralització + Fenton + afinament biològic

Conclusió

Els riscos de l’EtO obliguen a mirar tot el cicle de vida de la instal·lació. Combinar mètodes fisicoquímics, com la cristal·lització en un sistema ZLD, amb el tractament biològic permet complir els requisits de l’EPA i de la UE i, de passada, els objectius ESG. També convé publicar indicadors, per exemple una eliminació de més del 95 % de la DQO o l’assoliment del ZLD, perquè reforcen la credibilitat de la planta. De la cristal·lització en parlem més a l’article sobre la cristal·lització d’aigües salines.

Preguntes freqüents

Quan es tracten per via biològica les aigües amb òxid d’etilè?+

Quan la DQO és biodegradable i està per sota d’uns 8 g/l, i la salinitat és moderada. Abans cal desorbir l’EtO lliure, perquè inhibeix la biomassa.

Quan calen mètodes fisicoquímics?+

Quan la DQO és poc biodegradable o la salinitat supera uns 15 g/l. Llavors es fan servir l’evaporació i la cristal·lització (ZLD), l’oxidació avançada o l’adsorció i l’stripping.

Per què compliquen el tractament les etanolamines?+

Perquè donen aigües alcalines i riques en nitrogen. Quan el nitrogen total supera aproximadament 1 g/l, calen nitrificació i desnitrificació o anammox.

Fonts

  1. IARC, 1,3-Butadiene, Ethylene Oxide and Vinyl Halides, Monographs Vol. 97, 2008.
  2. CDC/OSHA, 29 CFR 1910.1047, Ethylene Oxide.
  3. U.S. EPA, Actions to Protect Communities and Workers from Ethylene Oxide, abril de 2024.
  4. CDC Infection Control, Ethylene Oxide Gas Sterilization, 2023.
  5. Shell Catalysts & Technologies, Ethylene Oxide Catalysts – High-Selectivity Series, 2023.
  6. Hydrocarbon Processing, Mitsui Chemicals selects EO catalyst from Shell Catalysts & Technologies, setembre de 2022.
  7. Feasibility Study on EO/EG Wastewater Treatment Using Pilot-Scale SBR, ResearchGate, 2013.
  8. Biodegradation of real industrial wastewater containing ethylene glycol in aerobic granular sludge, ScienceDirect, 2020.
  9. TiO₂–Chitosan Adsorption of COD from Industrial Wastewater, Nature Scientific Reports, 2022.
  10. Integrated physicochemical processes for high-COD wastewater, ScienceDirect, 2023.
  11. Gamma-Radiation/H₂O₂ Treatment of Nonylphenol Ethoxylates, Journal of Hazardous Materials, 2015.
  12. Google Patents US 4,355,181, Process for Preparing Ethanolamines.
  13. Condorchem Envitech, Zero-Liquid-Discharge (ZLD) Systems and Technologies, 2024.
  14. Condorchem Envitech, Industrial Vacuum Crystallizers for ZLD, 2024.
  15. Enthalpy Analytical, EO Wastewater Challenges & Solutions, 2024.
  16. U.S. EPA, Ethylene Oxide (EtO)
  17. Federal Register, 17/03/2026: EPA, Ethylene Oxide Emissions Standards for Sterilization Facilities – Reconsideration (projecte)
  18. Mordor Intelligence, Ethylene Oxide Market Size and Share
W

AUTOR

Equip d’enginyers de WIZZUM

Dissenyem i posem en marxa instal·lacions de tractament d’aigües residuals i gasos per a la indústria: des del benchmarking i l’enginyeria FEED fins a l’arrencada.

NECESSITES AJUDA?

Tens aigües residuals de la producció de derivats de l’òxid d’etilè?

  • Anàlisis tècniques comparatives
  • Disseny i execució d’instal·lacions clau en mà
  • Benchmarking ambiental i anàlisi MTD

Enginyeria ambiental per a la indústria.
Aigües residuals industrials, emissions i olors.

OFICINA

Avda. Cabrera, 36
08302 Mataró (Barcelona), Espanya
info@wizzum.com

© 2026 Wizzum. Tots els drets reservats.