Quan s’esgota un bany de decapatge d’HCl o H₂SO₄ i quines opcions hi ha per recuperar l’àcid: torrefacció per polvorització, cristal·lització, resines, diàlisi i eliminació del zinc.
ÍNDEX
EN RESUM
El decapatge elimina la calamina i l’òxid de l’acer abans de galvanitzar-lo, pintar-lo o trefilar-lo. L’àcid es va carregant de ferro fins que deixa d’actuar, i aleshores hi ha dos camins: pagar per la retirada del residu i comprar àcid nou, o regenerar el bany a la planta. Amb els preus actuals de gestió de residus i de reactius, el segon camí s’amortitza abans del que molts esperen.
S’utilitzen sobretot dos àcids:
La seqüència és sempre semblant: desgreixatge si cal, immersió en l’àcid, esbandida, neutralització o passivat i assecatge. En les línies contínues de banda l’àcid s’aplica amb broquets i el pas dura 2–5 minuts. En el decapatge per lots de tubs, barres o filferro, les peces passen a la cuba de 10 minuts a diverses hores, segons com estiguin d’oxidades.
L’àcid es consumeix en dissoldre els òxids, i el ferro s’acumula en forma de sal. Arriba un moment en què el bany deixa de decapar a un ritme útil:
El més habitual és lliurar el bany esgotat com a residu perillós i reposar àcid nou. És el més senzill, però a mitjà termini el més car, perquè es paga dues vegades: la retirada i l’àcid.
El bany esgotat es polvoritza en un reactor calent. El clorur ferrós es descompon, l’HCl recuperat s’absorbeix en aigua fins al 18 % i el subproducte és òxid de ferro. Recupera més del 98 % de l’àcid i és la tecnologia de referència a les grans acereries.
Té tres inconvenients. Consumeix molt gas natural, la inversió és alta (diversos milions d’euros per cada tona de bany per hora) i no admet banys amb zinc, cadmi ni alumini. Això últim sol descartar-la a les plantes de galvanitzat, llevat que el zinc s’elimini abans.
Una alternativa més recent consisteix a afegir àcid sulfúric al bany esgotat perquè el ferro precipiti com a sulfat ferrós. Després, l’evaporació separa l’HCl, que torna al decapatge, de l’àcid sulfúric, que torna a la precipitació. Es forma un circuit tancat amb dos productes: àcid clorhídric recuperat i cristalls de sulfat ferrós amb sortida comercial.
Davant de la torrefacció, aquesta via necessita menys de la meitat d’inversió i d’espai, fa servir aigua calenta en lloc de gas natural i el seu cost d’operació per tona de bany és clarament més baix. Pot reduir el consum d’àcid nou fins a un 95 %.
| Torrefacció per polvorització | Precipitació i evaporació | |
|---|---|---|
| Inversió (24 t/d de bany) | Uns 3,5 M€ | Uns 1,6 M€ |
| Superfície | Uns 490 m² | Uns 230 m² |
| Energia tèrmica | Gas natural | Aigua calenta |
| Subproducte | Òxid de ferro | Sulfat ferrós cristal·litzat |
| Bany amb zinc | No | Requereix anàlisi |
| Cost d’operació orientatiu | 60–75 €/t de bany | 20–30 €/t de bany |
Amb àcid sulfúric hi ha tres tècniques, que es trien segons la mida de la planta i el que es vulgui fer amb el ferro.
El sulfat ferrós és poc soluble a baixa temperatura. En refredar el bany, el ferro cristal·litza com a sulfat ferrós heptahidratat, se separa, i l’àcid torna a la cuba després de corregir-ne la concentració. El procés pot funcionar en continu o per lots i tolera altres impureses. És l’opció amb el cost d’operació més baix, perquè el sulfat ferrós es ven i gairebé no calen reactius. Vegeu la fitxa de cristal·lització.
1 Cristal·litzador 2 Intercanviador de calor 3 Bomba de recirculació 4 Descàrrega de sal
Una columna de resina reté l’àcid lliure i deixa passar les sals de ferro, que van al residu. Després la resina es renta amb aigua i es recupera l’àcid. És una solució compacta, consumeix molt poca energia (uns 5 kWh per tona de bany) i recupera al voltant del 85 % de l’àcid. L’inconvenient és que el ferro surt en un corrent que encara s’ha de gestionar.
L’àcid travessa una membrana aniònica cap a un corrent d’aigua a contracorrent, i els metalls s’hi queden. Recupera al voltant del 80 % de l’àcid amb molt poc consum elèctric, però les membranes són cares i duren uns tres anys, cosa que encareix l’operació.
| Cristal·lització | Resines de retard àcid | Diàlisi per difusió | |
|---|---|---|---|
| Inversió (24 t/d) | Uns 1 M€ | Uns 0,75 M€ | Uns 1,9 M€ |
| Superfície | Uns 240 m² | Uns 90 m² | Uns 100 m² |
| Energia | Uns 65 kWh/t | Uns 5 kWh/t | Uns 7 kWh/t |
| Ferro | Sulfat ferrós per vendre | Corrent a residu | Corrent a residu |
| Cost d’operació | Molt baix | Mitjà | Alt |
Són valors orientatius per a un cas d’unes 24 tones de bany al dia. Amb volums més petits guanyen pes les tècniques compactes davant de les de més inversió.
En el galvanitzat en calent, el bany de decapatge acumula zinc a més de ferro, i cal separar-lo abans de regenerar l’àcid. El més habitual són resines d’intercanvi iònic específiques en columnes de llit mòbil simulat, que retenen el zinc i retornen àcid net al decapatge. La resina es regenera i s’obté una solució de sulfat de zinc, de la qual es pot recuperar zinc metàl·lic d’alta puresa per electròlisi. Sense el zinc, el bany pot anar a qualsevol de les vies descrites.
Les cubes d’àcid clorhídric emeten vapors d’HCl, sobretot si s’escalfen o s’agiten. Una campana o una aspiració lateral sobre la cuba i un scrubber d’aigua o bàsic els retenen amb una eficàcia superior al 99 %. L’aigua de rentatge amb HCl pot tornar al decapatge com a reposició, de manera que l’scrubber no genera un corrent a part d’aigua residual.
Per decidir cal:
Amb aquestes dades es compara el cost actual amb el de cada alternativa. En moltes plantes, la regeneració s’amortitza en pocs anys només amb el que es deixa de pagar per la retirada del residu. Sobre les aigües d’esbandida i els banys del tractament de superfícies vam escriure a l’article sobre banys esgotats i metalls.
Normalment a partir d’uns 120 g/l de ferro. Amb àcid sulfúric el llindar és més baix, uns 50 g/l.
Sí, però abans cal eliminar el zinc, normalment amb resines d’intercanvi iònic. La torrefacció per polvorització no admet banys amb zinc.
Normalment la cristal·lització per refredament, perquè el sulfat ferrós es pot vendre i gairebé no calen reactius.
AUTOR
Equip d’enginyers de WIZZUMDissenyem i posem en marxa instal·lacions de tractament d’aigües residuals i gasos per a la indústria: des del benchmarking i l’enginyeria FEED fins a l’arrencada.
NECESSITES AJUDA?
19/05/2026
Com depurar les aigües de galvanotècnia i tractament de superfícies: separació de corrents, precipitació de metalls, resines d’intercanvi iònic per a les esbandides i evaporació dels banys esgotats.
Llegir l’article →
10/12/2024
Bomba de calor, recompressió mecànica de vapor (MVR) o evaporador tèrmic de múltiple efecte: consum d’energia, capacitats i criteris per triar un evaporador al buit.
Llegir l’article →
21/05/2024
La cristal·lització com a etapa clau de la descàrrega zero i de la recuperació de sals.
Llegir l’article →
OFICINA
Avda. Cabrera, 36
08302 Mataró (Barcelona), Espanya
info@wizzum.com
© 2026 Wizzum. Tots els drets reservats.
