Un fang amb un 4 % de matèria seca és gairebé tot aigua. Com deshidratar-lo en un filtre premsa fins al 30–40 % i què suposa per al volum i el cost de retirada.
ÍNDEX
EN RESUM
Tota depuradora, biològica o fisicoquímica, produeix fang. I el fang d’un decantador o d’un flotador és, sobretot, aigua: sol tenir entre un 2 i un 6 % de matèria seca. Quan es paga al gestor per retirar-lo, es paga per transportar aigua. La deshidratació és una de les inversions amb un retorn més clar dins d’una depuradora.
Posem que una planta produeix 100 tones de fang al mes amb un 4 % de matèria seca. Són 4 tones de sòlids i 96 tones d’aigua.
Després de deshidratar-lo fins al 35 % de matèria seca, aquestes 4 tones de sòlids caben en unes 11,4 tones de pastís. La massa que cal retirar baixa gairebé un 89 %. Si el gestor cobra per tona, la factura baixa en una proporció semblant, i a més hi ha menys viatges de camió i cal menys espai d’emmagatzematge.
El resultat exacte depèn del fang i de les tarifes, però l’ordre de magnitud explica per què la deshidratació s’amortitza de pressa en moltes plantes.
| Tecnologia | Matèria seca habitual del pastís |
|---|---|
| Filtre premsa | 30–40 % |
| Centrífuga | 20–25 % |
| Filtre banda | 15–25 % |
| Premsa de cargol | 18–25 % |
| Assecatge tèrmic | 70–90 %, amb un consum d’energia molt més alt |
A la majoria de les depuradores industrials, el filtre premsa dona el pastís més sec amb un consum d’energia moderat. La premsa de cargol és silenciosa, consumeix molt poca energia i sovint es tria per a quantitats petites de fang.
Un cilindre hidràulic tanca un paquet de plaques cobertes amb teles filtrants. Una bomba impulsa el fang cap a les cambres que formen les plaques. L’aigua travessa les teles i surt com a filtrat, mentre els sòlids s’hi queden i es compacten a mesura que puja la pressió. Al final del cicle, el filtre s’obre i els pastissos cauen a una tremuja o a un contenidor.
1 Plaques filtrants 2 Cilindre hidràulic 3 Pastís de filtració
Condicionament del fang. Un fang sense flocular colmata les teles i dona pastissos humits. Es dosifica polielectròlit, normalment de 2 a 10 kg per tona de matèria seca, i amb alguns fangs, coagulant o calç. La dosi es fixa amb assajos: passar-se’n també empitjora la filtració.
Espessiment previ. Un fang massa diluït allarga l’ompliment. Si surt del decantador per sota del 3 %, convé espessir-lo abans.
La pressió adequada. Cada fang té la seva pressió òptima: uns 6–8 bar per als fangs biològics i 7–10 bar per als fisicoquímics i industrials. Més pressió no asseca més i desgasta les teles.
Teles en bon estat. Es renten amb aigua després dels cicles que ho requereixen i es canvien cada sis mesos o dos anys, segons el fang. Una filtració més lenta, un pastís més humit o una pressió més alta amb el mateix cabal són senyal que cal revisar-les.
Els filtres premsa més petits s’obren i es descarreguen a mà. Els automàtics desplacen les plaques amb cadenes o amb un carro i les sacsegen perquè caiguin els pastissos. L’automatització costa més, però en plantes amb diversos cicles al dia redueix molt la feina de l’operari.
Amb aquestes dades es calcula el volum de pastís per cicle i, a partir d’aquí, la mida i el nombre de plaques.
L’aigua que surt del filtre premsa sol ser de bona qualitat i torna a la capçalera de la depuradora. De vegades es pot aprofitar com a aigua de procés.
El fang del decantador pot tenir només un 0,5–1 % de sòlids. Espessir-lo abans, per gravetat fins al 3–5 % o en un flotador fins al 5–6 %, redueix molt l’equip de deshidratació i escurça els cicles del filtre premsa.
Com a referència: un metre cúbic de fang amb un 1 % de matèria seca, deshidratat fins al 25 %, dona uns 0,04 m³ de pastís; els 0,96 m³ restants són filtrat que torna a la capçalera de la depuradora.
Normalment un 30–40 %, i amb premsatge de membrana, de 3 a 8 punts percentuals més.
Normalment de 2 a 10 kg per tona de matèria seca. La dosi exacta es fixa amb assajos sobre una mostra del fang.
El filtre premsa dona un pastís més sec (30–40 % davant del 20–25 %) amb menys consum d’energia; la centrífuga treballa en continu i ocupa menys.
AUTOR
Equip d’enginyers de WIZZUMDissenyem i posem en marxa instal·lacions de tractament d’aigües residuals i gasos per a la indústria: des del benchmarking i l’enginyeria FEED fins a l’arrencada.
NECESSITES AJUDA?
05/11/2024
Quin paràmetre se supera, per què i quan: passos per corregir l’abocament industrial i tecnologies segons el contaminant, del fisicoquímic al MBR.
Llegir l’article →
05/12/2023
La depuració d’aigües com a part d’una producció química sostenible.
Llegir l’article →
14/03/2023
Tecnologies que estan canviant el tractament d’aigües residuals per unes normes més estrictes i els objectius de sostenibilitat.
Llegir l’article →
OFICINA
Avda. Cabrera, 36
08302 Mataró (Barcelona), Espanya
info@wizzum.com
© 2026 Wizzum. Tots els drets reservats.
