Scrubber bàsic o oxidant, biotrickling, biofiltre o adsorbents. Com s’elimina el sulfur d’hidrogen de l’aire aspirat i del biogàs, i quan convé cada opció.
ÍNDEX
EN RESUM
El sulfur d’hidrogen (H₂S) és un gas que fa olor d’ous podrits. Es percep a concentracions molt baixes, a concentracions més altes és tòxic i, a més, corroeix els metalls i el formigó. Apareix en depuradores, plantes de tractament de residus, indústria paperera, indústria alimentària i química, i en el biogàs. Eliminar-lo de l’aire aspirat i eliminar-lo del biogàs són dos problemes diferents, amb solucions diferents.
Aquí l’objectiu és evitar l’olor i protegir les persones i les instal·lacions. L’H₂S sol anar acompanyat d’altres compostos de sofre i, de vegades, d’amoníac.
Una columna de rebliment regada amb una solució d’hidròxid sòdic. L’H₂S, un àcid feble, reacciona amb la sosa i es queda a la solució. Amb un bon control del pH i una renovació de la solució governada per la conductivitat, l’eficàcia supera el 99 %. És un equip compacte que respon bé als pics. Consulta la fitxa de l’scrubber bàsic.
El rentatge amb hipoclorit sòdic oxida l’H₂S i també els sulfurs orgànics, com el sulfur de dimetil, que el rentatge alcalí reté pitjor. En condicions òptimes, l’eficàcia supera el 99 %. El pH i el potencial redox es regulen automàticament, cosa que limita el consum de reactiu i evita incrustacions. Més informació a la fitxa de l’scrubber oxidant.
1 Separador de gotes 2 Rebliment 3 Dipòsit amb bomba de recirculació 4 Dosificació de NaOH
Si a l’aire hi ha amoníac o amines, cal eliminar-los abans en un rentatge àcid. Si arriben a l’hipoclorit, formen cloramines, que també fan olor i irriten.
Els bacteris del sofre oxiden l’H₂S a sulfat. El biotrickling (biofiltre percolador), amb rebliment de plàstic i aigua recirculada amb control de pH, tracta concentracions altes en poca superfície i sense productes químics. El biofiltre és més barat d’operar, però ocupa més i funciona millor amb concentracions baixes; amb molt d’H₂S convé posar-hi al davant un rentatge químic.
Amb cabals petits o com a etapa d’afinament, un llit de carbó actiu impregnat o d’adsorbent químic reté l’H₂S amb una eficàcia de més del 99 %. L’adsorbent canvia de color quan se satura, i llavors es canvia. El seu cost en limita l’ús a cabals i càrregues petits. Consulta la fitxa del filtre sec.
| Situació | Opció que convé estudiar |
|---|---|
| Cabal mitjà o gran, H₂S alt, pics | Scrubber bàsic o oxidant |
| H₂S amb sulfurs orgànics | Scrubber oxidant |
| Sense productes químics, poc espai | Biotrickling |
| Concentració baixa, espai disponible | Biofiltre |
| Cabal petit o afinament | Filtre sec |
Al biogàs, l’H₂S no és un problema d’olor, sinó d’aprofitament del gas. Malmet motors, calderes i canonades, i en cremar-se produeix SO₂. Els fabricants de motors de cogeneració i de plantes d’upgrading a biometà exigeixen un contingut d’H₂S molt baix. A més, el biogàs és un gas combustible sense oxigen, cosa que limita les tecnologies possibles.
Un bioscrubber o un biotrickling adaptat renta el biogàs amb una solució en què els bacteris oxiden els sulfurs. És l’opció més estesa amb cabals mitjans i grans, pel seu baix cost d’operació. Necessita una dosificació controlada d’aire o oxigen per als bacteris, lluny de les mescles explosives.
El rentatge amb sosa elimina l’H₂S de manera fiable, però també absorbeix part del CO₂ del biogàs, cosa que augmenta el consum de reactiu. Es fa servir quan cal una eliminació molt alta o com a etapa d’afinament.
El carbó actiu impregnat o els òxids metàl·lics retenen l’H₂S que queda després de la dessulfuració principal i protegeixen el motor o la membrana d’upgrading. És l’etapa d’afinament típica.
El biogàs de depuradores i abocadors sol portar també siloxans, que deixen sílice als motors. S’eliminen amb adsorbents específics després d’assecar el gas, normalment a la mateixa línia d’afinament.
Amb aquestes dades es tria la tecnologia principal i, si cal, l’etapa d’afinament. Sobre les olors de depuradores i plantes de compostatge en parlem més a fons a l’article sobre les olors i el seu tractament.
Sí, per via biològica: en un biotrickling o en un biofiltre, on els bacteris del sofre oxiden l’H₂S a sulfat.
Perquè l’amoníac reacciona amb l’hipoclorit i forma cloramines, que fan olor i irriten.
El més habitual és fer-ho per via biològica en un bioscrubber; les restes les retenen adsorbents de carbó impregnat o d’òxids metàl·lics.
AUTOR
Equip d’enginyers de WIZZUMDissenyem i posem en marxa instal·lacions de tractament d’aigües residuals i gasos per a la indústria: des del benchmarking i l’enginyeria FEED fins a l’arrencada.
NECESSITES AJUDA?
18/02/2025
Quins compostos fan olor en depuradores i plantes de compostatge i com triar la depuració de l’aire: biofiltre, biotrickling, bioscrubber o scrubber químic.
Llegir l’article →
11/06/2024
Què cal mesurar abans de dissenyar una instal·lació de depuració de gasos, durant quant de temps i quins errors encareixen la inversió o fan que l’equip no compleixi el límit.
Llegir l’article →
03/02/2026
L’olor no és una queixa subjectiva, sinó un paràmetre mesurable. Els assajos mostren amb quina eficàcia funciona una instal·lació de desodorització.
Llegir l’article →
OFICINA
Avda. Cabrera, 36
08302 Mataró (Barcelona), Espanya
info@wizzum.com
© 2026 Wizzum. Tots els drets reservats.
