Inici / Blog / Olors

OLORS

Olors en depuradores i plantes de compostatge: biofiltre, biotrickling o scrubber

Biofiltre, biotrickling, bioscrubber o rentatge químic. Quins compostos causen l’olor en depuradores i plantes de compostatge i com es tria el tractament.

W
Equip d’enginyers de WIZZUMPublicat el 18/02/2025 · 8 min de lectura

ÍNDEX

EN RESUM

  • L’olor poques vegades ve d’un sol compost. A les depuradores hi predominen els compostos de sofre; a les plantes de compostatge s’hi afegeix l’amoníac.
  • Primer, confinar i captar bé l’aire. Com menys aire calgui moure, més petita i barata serà la instal·lació.
  • Separar els corrents concentrats de la ventilació general sol donar un sistema més petit i més fiable que una sola tecnologia per a tot.

Les queixes per olors arriben gairebé sempre de fora de la planta: d’un veí, de l’ajuntament, d’una urbanització nova que s’ha acostat a la depuradora. Un equip a la xemeneia no les resol tot sol. Abans de triar el tractament cal saber quins compostos fan olor, on es generen i com captar-los.

Què fa olor en una depuradora i en una planta de compostatge

L’olor poques vegades ve d’un sol compost. A les depuradores hi predominen els compostos de sofre: sulfur d’hidrogen (H₂S), mercaptans i sulfurs orgànics com el sulfur de dimetil. Es generen als bombaments, els dessorradors, els espessidors i la deshidratació de fangs.

A les plantes de compostatge i de tractament de residus s’hi afegeix l’amoníac, que s’allibera durant la fermentació i el volteig de les piles, a més d’amines, àcids orgànics i diversos COV.

La composició de la mescla importa, perquè cada tecnologia funciona bé amb uns compostos i malament amb d’altres.

Per què l’olor arriba tan lluny

Molts d’aquests compostos es perceben a concentracions mínimes, molt per sota dels límits d’exposició laboral i del llindar dels detectors portàtils. Per això una planta pot complir la normativa de prevenció de riscos laborals i tot i així provocar queixes a un quilòmetre.

CompostLlindar d’olor aproximatOlorOn apareix
Sulfur d’hidrogen (H₂S)0,00041 ppmOus podritsCol·lectors, fangs, digestors
Metanotiol0,00007 ppmCol podridaFangs, descomposició de proteïnes
Sulfur de dimetil0,003 ppmCol, mariscPlantes de compostatge, depuradores
Amoníac1,5 ppmPenetrant, irritantPlantes de compostatge, assecatge de fangs
Trimetilamina0,000032 ppmPeixSubproductes animals, fangs
Àcid butíric0,00019 ppmMantega rànciaRestes de menjar, pastís de fang
Escatol0,0000056 ppmFecalFangs de depuradora, fems

Són valors orientatius de laboratori. El llindar real depèn del mètode, de la humitat i de la mescla, de manera que serveixen per fixar prioritats, no com a límit legal.

Una manera senzilla de saber quin compost domina és dividir la concentració mesurada pel seu llindar d’olor. Si el resultat és molt més gran que 1, aquest compost compta en l’olor encara que n’hi hagi molt poc. Així s’explica que l’amoníac a uns pocs ppm molesti de vegades menys que uns pocs ppb de mercaptans. En les mescles, els efectes no se sumen sense més: uns compostos n’emmascaren d’altres o els reforcen. Per això l’anàlisi química es completa amb olfactometria.

L’H₂S té una altra particularitat: a concentracions altes anestesia l’olfacte i deixa de percebre’s, just quan esdevé perillós. Mai no s’ha de jutjar amb el nas si un espai confinat és segur.

Què agreuja l’olor

  • Temps de retenció llargs: residus humits o fangs que passen dies en dipòsits, tremuges o naus sense airejament.
  • Manca d’oxigen: les zones anaeròbies generen sulfurs i àcids grassos volàtils.
  • Calor: a l’estiu la descomposició i la volatilització s’acceleren, i per això al juliol hi ha més queixes.
  • pH: l’amoníac s’allibera més fàcilment amb pH alt, i l’H₂S, amb pH àcid o neutre.
  • Agitació: els bombaments, les centrífugues i l’airejament porten els compostos dissolts a l’aire.
  • Portes obertes i dipòsits sense cobrir: converteixen una olor localitzada en un problema de tot l’entorn.

Primer, la captació de l’aire

Una bona depuració amb una mala captació no resol el problema. Les fonts d’olor s’han de cobrir o confinar, i cal portar l’aire aspirat a la instal·lació. Com millor sigui el confinament, menys aire caldrà moure i més petita i barata serà la instal·lació. A les naus de compostatge, per exemple, convé aspirar sobretot a les zones de fermentació, i no de manera uniforme a tota la nau.

Una mateixa planta sol tenir diversos corrents molt diferents: aire amb molt d’amoníac del compostatge actiu, aire amb compostos de sofre de les zones anaeròbies, aire amb terpens de la trituració de restes vegetals i ventilació general amb poca càrrega. Tractar-ho tot junt amb una sola tecnologia és possible, però no sempre és el més fiable ni el més barat. Separar els corrents concentrats de la ventilació general sol donar un sistema més petit i amb menys consum. En una depuradora, enviar l’aire del pretractament i de la deshidratació, ric en H₂S, a un scrubber, i la resta a un biofiltre, permet reduir l’olor un 98 % i l’H₂S un 99 %.

Biofiltre

L’aire humidificat travessa un llit de material orgànic (escorça, estelles, compost madur) o inorgànic en què viuen microorganismes que degraden els compostos olorosos. No necessita reactius. Més detalls a la fitxa del biofiltre.

1234

1 Llit biològic 2 Reg 3 Cambra de distribució de l’aire 4 Ventilador i humidificador

L’aire s’humidifica i travessa el llit, que es manté humit amb reg.
  • Cabals de 500 a més de 200 000 Nm³/h
  • Eficàcia d’eliminació d’olor superior al 95 %
  • Alçada del llit de 2–2,3 m; substitució cada 4–6 anys
  • Superfície orientativa: uns 7 m² per cada 1000 m³/h
  • Concentracions baixes: de 0,001 a 1 g/m³

És la solució més habitual en plantes de compostatge i depuradores pel seu baix cost d’operació. Els seus punts febles són l’espai que ocupa i la seva sensibilitat als pics de concentració. Amb molt d’amoníac o H₂S convé posar-hi al davant un rentatge químic.

Biotrickling

Funciona amb el mateix principi biològic, però sobre un rebliment inert de plàstic regat contínuament amb aigua recirculada. Al circuit es controlen el pH i els nutrients. Ocupa molt menys que un biofiltre i admet concentracions més altes. És especialment adequat per a l’H₂S, perquè el control del pH neutralitza els àcids que es formen en degradar-lo. Necessita més supervisió i genera una purga de líquid. Consulta la fitxa del biotrickling.

Bioscrubber

Absorbeix els contaminants en una solució amb microorganismes, que després els degraden en un dipòsit reactor. Funciona bé amb compostos molt solubles, com els alcohols, i amb cabals petits de concentració alta. Encaixa especialment en plantes que ja tenen una depuradora biològica. Més informació a la fitxa del bioscrubber.

Scrubber químic

Una columna de rebliment en què l’aire es renta a contracorrent amb una solució que reacciona amb els contaminants:

  • El rentatge àcid (àcid sulfúric) elimina l’amoníac i les amines.
  • El rentatge alcalí (hidròxid sòdic) elimina l’H₂S i els àcids.
  • El rentatge oxidant (hipoclorit) elimina l’H₂S i els sulfurs orgànics, amb eficàcies de més del 99 % en condicions òptimes.
1234

1 Separador de gotes 2 Rebliment 3 Dipòsit amb bomba de recirculació 4 Dosificació de reactiu

Columna de rebliment, rentatge a contracorrent, recirculació i dosificació automàtica de reactiu.

Són equips compactes, que responen de pressa als pics i tenen una eficàcia molt estable. A canvi, consumeixen reactius i generen una purga. En plantes amb molt d’amoníac i compostos de sofre es combinen en sèrie: primer el rentatge àcid i després l’oxidant. L’ordre importa: si l’amoníac arriba a l’hipoclorit, es formen cloramines. Consulta també la fitxa de l’scrubber químic.

Combinacions habituals

SituacióSolució habitual
Depuradora urbana, H₂S moderat, molt d’espaiBiofiltre
Poc espai i H₂S altBiotrickling o scrubber bàsic o oxidant
Planta de compostatge amb molt d’amoníacRentatge àcid + biofiltre
Pics forts o mescla de compostosScrubber de diverses etapes + biofiltre o filtre sec
Cabal petit, olor intermitentFiltre sec amb carbó o adsorbent químic

Com es mesura l’olor

No hi ha un mètode únic. Cadascun respon a una pregunta diferent:

MètodeQuè donaPer a què serveix
Olfactometria dinàmica (EN 13725)Concentració d’olor en ouE/m³Emissió de cada font, eficàcia del tractament
Inspecció de camp (EN 16841)Presència d’olor a l’entorn, en una malla de punts o al llarg del plomallImpacte real en els veïns
Anàlisi química (cromatografia, tubs d’adsorció)Compostos concretsSaber què fa olor i dimensionar la instal·lació
Analitzadors d’H₂S i amoníacConcentració contínua o puntualControl del procés i seguretat
Nassos electrònicsTendències i alarmesVigilància contínua, després de calibrar-los a la planta

En l’olfactometria, un panel d’avaluadors olora mostres diluïdes fins que deixa de percebre l’olor. Juntament amb el cabal, això permet calcular quanta olor emet cada font. Les mesures d’H₂S, amoníac i COV completen aquest resultat, i amb elles es dimensiona l’equip.

Perquè la mesura tingui sentit, les mostres es prenen en les pitjors condicions raonables: durant la descàrrega, el volteig del compost, l’arrencada de la centrífuga i amb calor. Les mostres amb compostos de sofre es degraden a la bossa, de manera que cal analitzar-les de pressa. I si el límit de quantificació del laboratori és per sobre del llindar d’olor del compost, un resultat de «no detectat» no vol dir que no faci olor.

Productes emmascaradors i neutralitzants

Al mercat hi ha molts productes per polvoritzar al perímetre de la planta o injectar als conductes: fragàncies emmascaradores, neutralitzants que suposadament reaccionen amb els compostos i additius biològics o enzimàtics. Poden ajudar en arrencades, aturades o descàrregues puntuals. Però un producte que canvia l’olor on s’aplica no ha de reduir per força el que surt de la planta, i alguns hi afegeixen una olor nova o més COV. Si se’n fan servir, cal mesurar amb olfactometria abans i després, en les mateixes condicions. Com a solució principal per a una font important a prop d’habitatges, no substitueixen la captació i la depuració de l’aire.

Què cal tenir en compte

  • Humitat i temperatura. Els sistemes biològics necessiten aire humit i una temperatura estable; els gasos molt calents s’han de refredar o cal triar una variant termofílica.
  • Pics de càrrega. Els sistemes biològics els toleren pitjor que un scrubber químic.
  • Reactius. Un scrubber químic implica emmagatzemar i manipular àcid, sosa o hipoclorit.
  • Espai. Un biofiltre pot necessitar uns quants centenars de metres quadrats.

Preguntes freqüents

Biofiltre o scrubber químic?+

El biofiltre té un cost d’operació baix, però necessita molt d’espai i tolera malament els pics. L’scrubber és compacte i estable, però consumeix reactius. Amb molt d’amoníac o H₂S, sovint es combinen tots dos.

Per què hi ha queixes per olors si les mesures d’exposició laboral són dins dels límits?+

Perquè molts compostos olorosos es perceben a concentracions milers de vegades més baixes que els límits d’exposició laboral.

Els productes emmascaradors resolen el problema d’olors?+

Poques vegades. Poden ajudar de manera puntual, però no substitueixen la captació i la depuració de l’aire d’una font d’olor permanent.

W

AUTOR

Equip d’enginyers de WIZZUM

Dissenyem i posem en marxa instal·lacions de tractament d’aigües residuals i gasos per a la indústria: des del benchmarking i l’enginyeria FEED fins a l’arrencada.

NECESSITES AJUDA?

Reps queixes per olors d’una depuradora o d’una planta de compostatge?

  • Anàlisis tècniques comparatives
  • Disseny i execució d’instal·lacions clau en mà
  • Benchmarking ambiental i anàlisi MTD

Enginyeria ambiental per a la indústria.
Aigües residuals industrials, emissions i olors.

OFICINA

Avda. Cabrera, 36
08302 Mataró (Barcelona), Espanya
info@wizzum.com

© 2026 Wizzum. Tots els drets reservats.